La resistència a antimicrobians o dit de manera més entenedora, la resistencia als antibiòtics és un dels temes de màxima prioritat quan parlem de salut pública.
Però que vol dir això, per que és tant important, exageren ?, en ha de preocupar ?, hi podem fer alguna cosa nosaltres ?
Intentarem respondre a tot això i espero que a algunes preguntes més que ens puguem fer. Anem a pams.
Un antimicrobià, és una substància, de vegades natural, és a dir que existeix en la natura, altres de síntesi, és a dir que s’ha obtingut a partir de la substància natural amb una sèrie de reaccions químiques, que actua sobre els microorganismes, siguin bactèries, siguin fongs o siguin paràsits, evitant que proliferin o be matant-los directament. Hem parlat d’antimicrobians de síntesi i això no és cap producte que algún investigador malèfic ha obtingut a canvi de diners de les farmacèutiques per a matar els humans provocant-los efectes secundaris letals. Parlem que s’evoluciona del producte natural al de síntesi per a fer-lo mes eficaç a l’hora de bloquejar i/o eliminar els microorganismes.
I per què hem de ser eficaços contra els microorganismes ?
Doncs perquè aquests microorganismes a base de temps tractant-los amb el mateix antimicrobià, aprenen mètodes per a que aquest els afecti cada vegada menys, és a dir, es van fent resistents a aquest antimicrobià. Un mateix antibiòtic pot passar de ser molt eficaç a no ser-ho gens amb el temps. Per tant hem de millorar-lo sintèticament, o buscar-ne un altre per tenir la mateixa eficàcia en front del mateix microorganisme. Això passa sempre. Si a mes a mes prenem un antibiòtic quan no cal, o no prenem un antibiòtic prescrit pel metge en les dosis, temps i dies adequats, estem ajudant encara més a que es produeixin resistències, senzillament perquè no estem atacant al microorganisme el temps necessari o no estem donant la dosi suficient per a eliminar-lo. Li estem fent pessigolles !!! i li estem donant temps per a que aprengui a lluitar contra aquest antibiòtic.
Veiem doncs que prendre un antibiòtic quan no cal, o no prendre’l adequadament representa ajudar a crear resistències.
Aquesta explicació també és vàlida en malalties dels animals, és a dir, bestiar, mascotes, peixos, etc… Si una vaca o un corder es tracta inadequadament amb antibiòtics, a mes d’ajudar directament al microorganisme a fer-se resistent, també aquest antibiòtic ens arribarà a nosaltres amb dosis baixes a traves de la seva carn o de la seva llet i llavors també nosaltres contribuïrem a que el microorganisme es faci resistent.
Una vegada aquest microorganisme s’ha fet resistent, haurem de buscar-ne un altre per a eliminar-lo.
I pensem a mes que algunes persones no tenen les seves defenses naturals en plena forma, per estres, perquè tenen alguna malatia que els debilita o per altres causes. Estem ajudant, doncs, a que aquests microorganismes posin en perill la seva salut i algunes vegades la seva vida. Estem parlant de resistències a paludisme, tuberculosi, VIH, grip, etc…
Per tant, crec que estem veient ja la magnitud del problema. És un tema molt més complexe que el que podem veure en quatre ratlles, però pel que volem explicar, creiem que és suficient.
Exageren ? NO
Ens ha de preocupar ? SI
L’us d’antibiòtics, d’antimicrobians, ha de estar restringit només als casos en que sigui realment necessari. I el que ha de dir si és o no necessari, és, EXCLUSIVAMENT el metge. NO som nosaltres. En cas d’animals, el VETERINARI és qui decideix si tractar o no la malaltia de l’animal en questió amb antibiòtics o no. NO és el granger o el cuidador.
Que hi podem fer nosaltres ?
-En primer lloc, doncs, no prendre antibiòtics pel nostre compte, ni donar-los als animals al nostre càrrec. Pensem que estem fen-t’ho bé, i les consequències d’aquest acte, son nefastes per a tots. Tractar refredats, grips, amb antibiòtics és un error greu i que crea un problema sanitari global. No prendre l’antibiòtic adequat també provoca el mateix.
-Si ens prescriu el metge un tractament antibiòtic, hem prendre’l a les hores que toca i els dies que el prescriu.
-Adquirir hàbits d’higiene adequats. Rentar-nos les mans amb frequència, dutxar-nos, etc…de manera que no afavorim la propagació de microorganismes.
– Conservar els aliments adequadament, de manera que no afavorim el creixement de microorganismes.
Siguem curosos i responsables. Deixem que en temes de salut decideixin els professionals. Ells tenen la formació necessaria i suficient per a assumir aquesta responsabilitat.
Ajudem doncs a que la nostra vida i la dels que ens envolten sigui més sana i segura.
Fer-ho no és complicat i ens ajudarà a viure millor.